Reus és la capital de la comarca del Baix Camp.
Dos antics termes formen part de l'actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també foren termes separats La Boella, Rubió, Territori de Tarragona i Les Comes d'Ulldemolins.
Als afores de la ciutat es troba l'Aeroport de Reus.
Taula de continguts
[amaga]
|
La ciutat
Ubicacions dels llocs principals de Reus
El centre de la ciutat és la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (en època franquista dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l'any 2003, no té la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli més modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Més enllà d'aquestos límits la ciutat està en expansió.
L'ajuntament està a la Plaça del Mercadal. La policia està al Carrer Dr. Robert, prop de la Plaça Llibertat; els Jutjats tocant al centre comercial Carrefour (on hi un hotel modern), i la Policia municipal a l'Avinguda Mariá Fortuny. Hi ha l'escola Prat de la Riba al carrer Prat de la Riba.
Existeixen pàrquings a la Plaça de Les Oques, Plaça de la Llibertat (actualment s'està ampliant), Plaça Prim i Plaça del Baluard. La resta són privats.
Demografia
Des de 1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l'any 2004). Els immigrants, sobretot del Marroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.
El gentilici del seus ciutadans és reusenc, tot i que popularment son coneguts com ganxets.
Evolució demogràfica
|
|
|
|
|
|
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Barris i urbanitzacions
- Les Cases Barates, grup de cases de baix preu construïdes per l'Institut Nacional de la Vivenda, avui ja diluïdes dins el casc urbà, al est, en direcció a Salou. L'autèntica barriada va sorgir més tard poc més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del Sr. Cros, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de Mas Iglesias, amb un gran parc.
- Barri Fortuny, blocs també de l'Institut Nacional de la Vivenda, de construcció modesta, avui gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercadé, desenvolupades només recentment, en terrenys que foren del Sr. Mercadé. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
- Barri Juroca, barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El Sr. Juncosa fou un destacat jugador del Atlètic de Madrid i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou.
- Urbanització Massó, sorgida als terrenys del Sr. Massó i avui millorada per la construcció del Pavelló olímpic. Esta prop del Barri Fortuny. Te al costat les parcel·les Pàmies.
- Parcel·les Casas, també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Sr. Casas i ajuntades amb les parcel·les Muixí, en terrenys del Sr. Muixí. Al altra costat de la carretera està l'Urbanització Bellisens.
- Parcel·les Montserrat ( o Barri Montserrat), el barri més degradat de la ciutat, amb molta població marginal i també d'ètnia gitana. Avui dia està millorant força. Al seu davant el grup Gaudí Mar, a la carretera de Salou.
- Arboli-Siurana, grup de blocs a l'entrada de l'autovia Bellisens, avui ja en ple casc urbà, al costat del Tanatori i Parc de Bombers.
- Barri Sant Josep Obrer, barri també titllat de "marginal" que estava tant degradat com el de Montserrat però que gràcies a la construcció per ADIGSA de blocs i unifamiliars, l'anomenat Mas Abelló, ha reduït la zona degradada a una mínima part. Allí mateix hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms. Està a tocar de la carretera de Reus a Tarragona. Continua a la zona de les parcel·les Sidós, el Polígon la Raureda i la urbanització Mas Pellicer amb sortida a l'autovia Bellisens.
- Urbanització Mas del Carpa, conjunt urbanitzat de semiluxe a la carretera de Tarragona amb xalets de bon nivell.
- Urbanització Dyna, que era principalment industrial sorgida a l'entorn de la fabrica de rentadores Crolls, tancada fa anys. Avui te la mesquita de la ciutat. Està a la carretera de Reus a Constantí. Continua a l'altre costat de la carretera, al Polígon Bescós, de caire industrial. No massa lluny, seguint la carretera es troba el Polígon Nirsa.
- Naus de les Illes Medes, lloc de naus industrials a la carretera de Montblanc, a passar del cementiri.
- Xalets Quintana, entre la carretera de Montblanc i el centre comercial Carrefour; edificat des fa molts anys, a mesura que va anar quedant dins la ciutat va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que creuava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
- La Munta i Baixa, zona avui dins completament de la ciutat, a l'entorn del qual hi ha l'hipermercat Carrefour i el Palau de Fires i Congressos. Te aquest nom perquè el tren feia antigament maniobres a l'entorn (on hi havia un pas a nivell), tirant endavant i endarrere. A la vora es troben les zones de Mas Llevat i Mas Briansó.
- Barri Sant Joan, parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dona al centre comercial Carrefour, passant per sota la via.
- El Pinar, urbanització a la carretera de Castellvell del Camp, inicialment per a persones benestants però avui degradada per manca de manteniment dels llocs públics. Te uns 250 xalets.
- Barri de la Mineta, edificacions (cases adossades i blocs de pisos) sorgides principalment als últims anys. Delimita, a l’oest, amb el camí de la Boca de la Mina (lloc típic local amb una font, al costat dels dipòsits d'aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà), al nord amb l’urbanització El Pinar, a l’est amb l’urbanització Sant Joan i al sud amb la via del tren que va de Tarragona a l’estació de Reus. L’associació de veïns i veïnes va tenir gran protagonisme a final del segle XX en posicionar-se en contra de la construcció d’una mesquita la qual, finalment, no es va construir.
- Barri Gaudi, barri de concepció modernista, amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en el que està pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització de l'entorn més proper i la construcció de molts unifamiliars. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudí està la zona de Mas Carandell amb l'escola taller d'aprenentatge d'oficis.
- Parcel·les Sol i Vista (o Sol-i-vista), barriada sorgida a la carretera d'Alcolea del Pinar (el tram de Reus a les Borges del Camp) als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa amb edificacions auto construïdes, molt millorada els últims anys, sobretot desprès de la construcció de l'estadi de futbol del Reus Deportiu i de la urbanització d'unifamiliars Escola Artiga i la zona de la Granja Roig. Continua allunyant-se de la ciutat en el Polígon industrial Agro Reus, el principal de la ciutat a la partida Monterols.
- Parcel·les Pelai, parcel·les a la mateixa carretera que l'anterior, amb edificacions senzilles, que rebé el nom de Pelai de les autoritats franquistes. Avui les edificacions s'han millorat i la zona ha pujat el seu nivell.
- Barri Immaculada, barriada sorgida a la carretera de Riudoms als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa i extremenya amb edificacions auto construïdes, que ha quedat quasi integrada a la ciutat els darrers anys al expandir-se Reus cap aquesta zona i sobretot desprès de la construcció prop de les Piscines Municipals. Té com annexes les urbanitzacions Clarassó i Boleda.
- Urbanització Pi, parcel·les amb edificacions de luxe i semiluxe al costat del santuari de Misericòrdia, a tocar de la carretera cap a Cambrils. Al costat del passeig que porta al Santuari han sorgit grups d'unifamiliars, entre ells el molt nombrós i extens de Mas Vilanova. Cap a la carretera de Cambrils es troba a poca distància una nova urbanització, les Palmeres, concebuda per la classe alta, al costat del club de Tennis Monterols i el camp de golf Aigüesverds.
Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l'estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i el Carme. Als anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases amb propietat horitzontal. Desprès, als seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Algunes barriades sorgides els anys setanta són el Barri dels Poetes, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i més moderna és la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la d'Hort del Ros.
Entitats locals
La ciutat compta amb vuit jutjats, Registre Civil, vuit notaries, i tres registres de la Propietat (un d'ells pels termes de Mont-roig i Cambrils)
Té quatre llars d'infants o parvularis, setze centres de primària, set de secundària, i dues facultats (Econòmiques i Empresarials, i Medicina i Ciències de la Salut) dependents de la Universitat Rovira i Virgili Hi ha també una escola d'art i disseny, una escola oficial d'idiomes i l'escola d'adults Mas Pellicer, ubicada al barri Sant Josep Obrer.
La ciutat té quatre teatres (Fortuny, Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els auditoris del Bravium i La Vitxeta. Té dos cinemes multisala i el cine club del Centre de Lectura.
Hi ha dos Museus (el Salvador Vilaseca i el d'art i història) i l'arxiu comarcal. Hi ha també sis sales d'art[7]. La biblioteca principal és la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós, construïda a l'antic escorxador. Addicionalment hi ha una biblioteca al Centre de Lectura, però només és per a socis; hi ha quatre petites biblioteques als centres cívics de districte.
També hi ha dues dotzenes de bandes de música, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de festa major i Carnaval. Al seu torn hi ha deu esplais.
En el camp de l'esport hi ha el Camp Municipal Mas Iglesias, l'estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El 1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals.
Hi ha tres mercats, el Central, el del Carrilet i el de la Mancomunitat, aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, és per a majoristes.
Dins de la premsa escrita cal esmentar cinc publicacions gratuïtes: el Mercadal, del Ajuntament; Més Reus (del grup 100% Comunicació); Espais 7; Lo Nunci; l'Aquí; i Reus Directe. Hi ha delegacions del Diari de Tarragona i El Punt.
Finalment set partits tenen seu a Reus: CDC, UDC, ERC, ICV, PSC, CORI, PRIM-FIC i la CUP; tot i que n'hi ha d'altres d'actius però sense seu local (PSAN, Maulets, PCC, etc.). Els sindicats representats són cinc: CONC, CGT, UGT, USO i Unió de Pagesos.
Etimologia
L'origen del nom de la ciutat és discutit. Per a alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta, amb l'arrel red que originà el nom redis (o reddis), que seria equivalent a un lloc “en els camins”, és a dir, un punt habitat a un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.
Hidrografia
Els principals barrancs són el de l'Abeurada, Cinc Ponts, Roquís, la Boella, Escòrial i Pedret i les Rieres de la Quadra (que ve del terme d'Almoster), de la Selva, de Maspujols i del Pi del Burgar.
Festes
La Festa Major de Reus és Sant Pere, el 29 de juny; el 25 de setembre se celebra la festa de Misericòrdia. Un esdeveniment característic de la festa major és l'anomenada tronada. Altres festes destacades són el Carnaval i la Festa de l'anada a
Comerç
La ciutat és un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers mes comercials són el de LLovera, el de Monterols, Sant Joan, Galanes, Jesús i del Vent.
Els dies de Sant Jaume se celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presència de molts sectors. La Fira de Mostres se celebra al Pavelló de Fires, construït quasi específicament per a l'esdeveniment fa uns trenta anys, als terrenys de l'antiga estació de Renfe.
El mercat se celebra dilluns i dissabte al Mercat Central, darrerament reformat. La llotja de contractació dels fruits secs a la Plaça del Prim, a un edifici de la Caixa d'estalvis de Tarragona, va ser tancada el 2004.
Edificis singulars
La plaça Mercadal amb l'ajuntament al fons
- Palau Bofarull (ocupat per l'Escola i Conservatori de Música de Reus, de la Diputació de Tarragona, que compta amb l'Auditori Higini Anglès)
- Palau dels Marquesos de Tamarit (Centre de Lectura)
- Casa Navàs (Plaça Mercadal)
- Casa Cochs (Carrer Prat de la Riba)
- Cal Boule (Raval Santa Anna)
- Casa Rull (antic Museu Prim-Rull i arxiu municipal)
- Casa Gassull (Carrer de Sant Joan)
- Casa Serra (a la Carretera de Castellvell)
- Campanar (Plaça de Sant Pere)
- Castell del Cambrer (avui reformat, a la Plaça del Castell)
- Banc d'Espanya (Raval Santa Anna, avui Museu Salvador Vila-seca)
- L'Ajuntament
- Diverses cases de la ruta del Modernisme, destacant principalment els pavellons del Institut Pere Mata construit entre 1899 i 1919.
Monuments
Resten molt poques fonts: la de la Plaça de la Sang (de 1779), la de Neptú a la Plaça del Víctor (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (Datada el 1857)
Fonts ornamentals són les del Nen de les Oques (Plaça de les Oques) i Triptòlem (Plaça Joan Rebull).
Hi ha també fonts a les estàtues de la Pastoreta (plaça Pastoreta) i de Marià Fortuny (Plaça de la Llibertat). Altres estàtues sense fonts són la de Prim (a la Plaça Prim) i la del Condesito (a la Plaça Marià Fortuny, junt al edifici de La Caixa).
Hi ha també alguns monuments moderns (a la dona treballadora, a l'industria tèxtil, etc.), més aviat de caire simbòlic.
Esglésies catòliques
Esglésies protestants o evangèliques
- Església Evangèlica Baptista (FIEIDE) c/Pau Font de Rubinat, 24
- Església Evangèlica Baptista (UEBC) c/Güell i Mercader, 1
- Església Evangèlica de Catalunya (EEC-IEE) c/Vidal, 9-11
Masos
Els més destacats són els de Bofarull, Mas de la Barberana, Mas de la Comtessa, Mas de Les Animes, Mas de Larrard, Mas del Tallapedra, Mas Sunyer, Mas Nicolau, Mas del Puig, Mas Valls, Mas Sedó (avui propietat del constructor Manzano del Amo) i d'altres.
Personatges il·lustres
-
Article principal: Llista de reusencs
Són dotzenes les persones il·lustres de Reus. La llista que segueix es incompleta i només esmenta els principals i els que no s'inclouen a l'apartat d'història de Reus.
Polítics i militars
Arquitectes
Pintors
Antropòlegs
Geògrafs
Escultors
Historiadors
Poetes
Dramaturgs
Literats
Escriptors
Periodistes
Juristes
Folklorista
Metges
Compositors i musics
Artistes
Religiosos
Filantrops
Esportistes
Economistes
Ensenyants
Altres
També cal esmentar algunes persones no nascudes a la ciutat però molt vinculades a Reus:
- Josep Andreu Abelló, polític que va viure a Reus
- Monsenyor Higini Anglès i Pàmies, músic i religiós que va estudiar a Reus i va neixer a Maspujols.
- Lluís Domènech i Montaner, arquitecte amb obres a Reus
- Pau Figueras Vilà, escultor nascut a La Canonja
- Joan Francesch i Serret, general carlí, ocupà Reus i morí en combat
- Pau Gargallo, escultor mort a Reus el 29-12-1934
- Josep Juncosa Bellmunt, destacat futbolista que va jugar a Reus on va viure i morir.
- Lluís Mas Ossó esportista i polític reusenc nascut a Poboleda
- Joaquim Mir Trinxet, pintor que va viure a Reus
- Joan Miró Ferrà, pintor que va viure a la comarca.
- Enric Nolla i Johanson, escultor i aventurer de pare reusenc.
- Maria Antònia París, religiosa morta a Reus
- Eduard Recasens i Mercader, polític que va viure a Reus
- Ramon J. Sender, escriptor que va estudiar a Reus
- Josep Solé i Barberà, polític reusenc però nascut a Llivia.
- Bonaventura Vallespinosa Salvat, traductor, nascut a Vilafranca però que va viure des jove a Reus, i fins a la seva mort
- Macià Vilà Mateu, empresari que va fundar empreses a Reus
